A Mónica R.M. li va trucar un agent dels Mossos d’Esquadra a l’octubre i d’un dia per l’altre li va demanar que es personés en els Jutjats de Girona per entregar-li la seva filla de tres anys a la seva exparella, qui va aconseguir la guarda i custòdia de la menor en un procés davant el Tribunal du Gran Instance de Bourg-en-Bresse (França) al qual Mónica R.M. no va poder assistir perquè mai li va arribar la citació –com ha reconegut el Consell General del Poder Judicial–. Ningú la va avisar del judici i solament va saber que l’havia perdut quan el passat 9 juny li va arribar la sentència francesa. Ara està preparant l’apel·lació i ni tan sols ha pogut tornar a veure a la seva filla perquè cada vegada que puja a França només aconsegueix tornar amb una denúncia de la Gendarmerie contra la seva exparella per incompliment del règim de visites.

Però aquesta situació es podria haver evitat si el Jutjat de primera instància número 6 de Girona i el Jutjat de primera instància número 3 de Santa Coloma de Farners no s’haguessin passat discutint durant quatre mesos –de març a juny– sobre quin dels dos era el competent per tramitar la demanda de guàrdia i custodia que Mónica R.M. havia interposat el març. Aquesta picabaralla entre jutjats va causar un gran «desgrat» i «perplexitat» a la secció primera de l’Audiència Provincial de Girona, que el 14 de juliol va reprotxar a tots dos jutjats haver deixat «totalment desprotegida durant 4 mesos» una menor de tres anys. La discussió de competència entre Girona i Santa Coloma de Farners únicament va servir perquè cap dels dos es pronunciés «sobre les mesures provisionals sol·licitades» sobre «règim de guarda, visites, vacances i aliments» i, mentrestant, a França se celebrava un judici del qual Mónica R. no sabia res i al qual no va poder comparèixer perquè els errors en la citació judicial van fer que aquesta mai arribés al seu domicili.

Fins el desembre de 2013, Mónica R.M. vivia amb la seva filla a Suïssa –les dues tenien permís de residència– però el pare de la menor només vivia entre Itàlia i França –ell no tenia permís de residència suís–. La convivència es va truncar al novembre de 2014, quan ell la va fer fora de casa. Prèviament –el mes d’agost–, ja havien acordat que s’alternarien la nena un mes cadascun.

Davant d’aquesta situació, Mónica R.M. decideix venir temporalment a Espanya, però després torna dues vegades a França. La primera per interposar una denúncia contra el pare de la menor per violència domèstica i la segona per anar a buscar la seva filla en compliment dels pactes als quals havien arribat en aquest assumpte.

La mare va recalar primer a Sils, encara que al gener es va traslladar a viure a Girona –on va arrendar el pis en el qual viu actualment–, si bé no es va empadronar a la ciutat fins a finals de febrer, i és precisament en aquesta nimietat on es van agafar els jutjats de Girona i Santa Coloma de Farners per tractar de no quedar-se amb l’assumpte. Fins que l’Audiència Provincial va decretar al juliol que el cas havia de tramitar-se a Girona per ser el lloc on residien mare i filla.

De poc li va servir a Mónica R.M. l’arbitri de l’Audiència Provincial ja que el 3 d’agost el Jutjat de Família de Girona va haver de donar-li la custòdia a la seva exparella, a qui li va resultar suficient aportar durant el judici la sentència que el Tribunal de Gran Instance de Bourg-en-Bresse havia dictaminat el 25 d’abril.

Mónica R.M. va tornar a interposar una demanda al setembre, quan va escolaritzar la seva filla a Girona, però la resolució judicial exigia que la nena havia de tornar amb el seu pare.

Indefensió

En el fons d’aquest assumpte hi ha un problema d’indefensió. Els jutjats espanyols van donar la raó a l’exparella de Mónica R.M. perquè la justicia francesa s’havia pronunciat abans. Tanmateix, i això és el que pretén demostrar la mare en l’apel·lació i el que va esgrimir a Espanya la seva advocada –Anna Maria Vidal–, aquesta sentència gal·la es va aconseguir per un error en la citació. Error que l’advocada atribueix a la deslleialtat processal del pare de la menor.

El cas és que ell va interposar la demanda davant la justícia francesa l’11 de desembre de 2014 afirmant que la seva exparella encara seguia vivint al mateix domicili que ell, cosa del tot incerta perquè al desembre la dona i la seva filla ja s’havien traslladat a Sils. No obstant això, el tribunal francès, en resoldre la demanda, va deduir que atès que el domicili de la dona que s’havia facilitat es trobava a França aquest també era el lloc de residència de la menor.

Mónica R.M. es va veure atrapada en una doble espiral d’errors: del costat francès, perquè la incorrecta citació la va privar d’assistir al judici de guàrdia i custòdia. Del costat espanyol, perquè durant quatre mesos dos jutjats es van estar passant la competència de l’assumpte i van ser incapaços de dictar mesures provisionals ni celebrar un judici abans que França. I ara hi ha una mare que des de l’octubre sense veure la seva filla.

Fuente: DiarideGirona.cat